centrals nuclears

Maria Navarro Pindado 3ESOC

Central nuclear Fukushima

L'accident nuclear de Fukushima, ocorregut el 11 de març de 2011, comprèn una sèrie d'incidents, errors en els sistemes de refrigeració i alliberament de radiació a l'exterior, ocasionats gracies als terratrèmols de Japó oriental.

Els primers fallades tècniques es van registrar el mateix dia en què es va produir el tèrratremol, divendres 11 de març, amb la parada dels sistemes de refrigeració de dos reactors i de quatre generadors d'emergència. A conseqüència d'aquests incidents van sorgir evidències d'una fusió del nucli parcial en els reactors 1, 2 i 3, explosions d'hidrogen que van destruir el revestiment superior dels edificis que albergaven els reactors 1,3 i 4 i una explosió que va danyar el tanc de contenció a l'interior del reactor 2.

També es van succeir múltiples incendis en el reactor 4. A més, les barres de combustible nuclear gastat emmagatzemades a les piscines de combustible gastat de les unitats 1-4 van començar a sobreescalfar quan els nivells d'aquestes piscines van baixar. El reactor 3 emprava un combustible especialment perillós denominat "MOX", format per una barreja d'urani més plutonio.

El dia diumenge 27 de març es va detectar en l'aigua de l'interior de les instal · lacions un nivell de radiació cent mil vegades per sobre del normal. Aquests nivells de radiació dificultaven les tasques dels operaris.

El dia dimecres 27 d'abril es va detectar a Espanya, i en altres països d'Europa segons el Consell de Seguretat Nuclear, un augment de iode i cesi en l'aire, provinent de l'accident de Fukushima. El Consell de Seguretat Nuclear va afirmar que no existia perill per a la salut.

El govern japonès va reconèixer que la central nuclear no podrà tornar a ser operativa i que es desmantellarà una vegada que s'hagi controlat el accidente.

El dia dijous 17 de març la xifra total de persones afectades directament per l'incident a la central era de 23 persones ferides i més de vint afectades per la contaminació radiactiva. Dues persones que estaven desaparegudes des del dia del terratrèmol van ser trobades mortes l'1 d'abril, encara que la seva mort possiblement es va produir per ferides produïdes pel sisme submarí, i no per la radiació

Central nuclear Chernobil

La Central elèctrica nuclear va ser una planta d'energia atòmica a la ciutat de Prípiat (Pripyat), Ucraïna, 18 km nord-oest de la ciutat de Txernòbil, de 16 quilòmetres de la frontera entre Ucraïna i de Bielorússia, 110 km al nord de Kíev.

Va ser el lloc del desastre de Txernòbil el 1986, però a causa de l'alta demanda d'energia va continuar funcionant fins desembre de 2000.

A principis de la dècada de 1970 un dels principals objectius del comunisme soviètic consistia en augmentar l'ús de l'energia nuclear. El 1970 es va iniciar la construcció de la central i va ser un dels projectes més prestigiosos de l'època. La central posseïa 4 dels 13 reactors, construïts a nivell mundial i era la central nuclear més potent del món. Per això mateix, a Prípiat també se la coneixia a l'URSS com "La ciutat del futur".

Accidents

El 9 de setembre de 1982, es va produir una fusió parcial de la base en el reactor N º 1 de la planta. Pero, el grau de l'accident no va ser fet públic fins anys més tard. El reactor va ser reparat i posat novament en servei al cap d'uns mesos.

El 26 d'abril de 1986, es va produir el desastre al reactor N º 4. Conseqüentment, el reactor N º 4 va ser destruït totalment i va ser aïllat amb un sarcòfag de formigó armat per prevenir la fuita addicional de la radiació. La població d'àrees pròximes va ser evacuada. Les grans àrees dins d'Europa es van contaminar amb la radiació i diverses classes de càncer han sofert un important increment en els països d'Ucraïna i de Bielorússia, que van rebre la quantitat més gran de la contaminació radioactiva.

ACCIDENTS NUCLEARS, DE MIREIA MOLINA.

INFRMACIÓ SOBRE L’ACCIDENT DE CHERNOBIL.

L'accident de la central nuclear deTxernòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut Ucraïna el dissabte 26 d'abril de 1986. És el primer accident nuclear que classificat amb un set (nivell més alt) a l'escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, en l'Accident nuclear de Fukusima de 2011. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobre escalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric.

Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 "liquidadors" es van dedicar a "liquidar" la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d'ells. Més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n'hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva. Hom estima que l'esperança devida a Ucraïna, que era de setanta-nou anys als darrers anys de la Unió Soviètica, quan va ocórrer l'accident, seria de cinquanta-cinc anys en 2020 a causa dels seus efectes.

A causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de pluja radioactiva a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu, el 60% de la qual sobre Bielorrúsia. El 40% el total del territori europeu es va contaminar amb el combustible que es va dispersar a l'atmosfera. Grans àrees d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia en resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i reassentament d'unes 300.000 persones que vivien a menys de trenta quilòmetres de la central.

Actualment la zona està pràcticament despoblada i coberta per una gruixuda capa de pols amb un alt contingut en americi i altres nucleids altament radioactius. Un grup de tècnics i enginyers hi treballen encara, malgrat els greus efectes que saben que infligeixen a la seva salut, per a controlar la zona i intentar preservar els europeus de noves onades de contaminació, fuites i nous accidents. Immediatament després de l'accident el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de formigó, vint-i-cinc anys després es va començar a construir un segon confinament, d'acer, per sobre d'aquest. La zona restarà altament contaminada i considerada inhabitable durant quaranta-mil anys.

INFORMACIÓ SOBRE L'ACCIDENT DE FUKUSHIMA.

L'accident nuclear de Fukushima I fa referència als esdeveniments que van tenir lloc a la Central nuclear de Fukushima com a conseqüència del tterratrèmol i posterior sunami l'11 de març de 2011. Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres restants es trobaven ja saturats per manteniment. El sunami(de 14 metres d'alçada) va inundar les sis unitats, situades a la vora del mar, malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència, impedint el funcionament del sistemes de refrigeració. Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i emissions de radioactivitat. Es considera que els successos del les unitats 1, 2 i 3 corresponen a accidents de nivell 5 , segons a l'esacala inernacional d'accidents nuclears, situant-se al mateix nivell que l'accident de Harrisburg de 1979.

Com a conseqüència del accidents en les unitats 1, 2 i 3 un total de 10 treballadors van ser hospitalitzats, un d'ells per haver rebut una dosi superior als 100mSv, i dos treballadors més de TEPCO es troben desapareguts sense que se n'hagi confirmat la seva presència a la planta el dia del terratrèmol. La majoria dels vuit-cents treballadors de la central van ésser evacuats per prevenir el risc d'irradiació i contaminació radioactiva, mantenint-se en l'emplaçament un grup d'uns cinquanta per tractar de minimitzar els efectes de l'accident i tornar a posar la planta sota control. A aquests s'hi van afegir posteriorment efectius dels bombers i de les forces d'autodefensa japoneses, entre d'altres. El 14 de març ja s'havia detectat radioactivitat a 160 km de distància de les centrals.

LA MEUA OPINIÓ.

Mirant tota aquesta informació, veus que aquestos accidents han canviat la forma de l'energia nuclear. Hi hagueren moltes destroces, aunque siga difícil, allò debia haber estat molt més controlat pels treballadors interns. Entenc que les persones que es quedaren vivint en aquests països després de l'accident, no tenien recursos per a anarsen a altre lloc, però van estar exposats a molt de perill mortal per les fugues. He mirat algunes imatges de les reaccions sobre les persones de l'accident, i cuasi totes les persones properes a l'accident, tenen deformacins al cos. Les dones emarazades, moltes van perdre els seus fills, i altres els van tindre amb cames, braços, etc. desigualats.

Accidentes Nucleares graves (Fukushima y Chernóbil)

La Escala Internacional de Eventos Nucleares (INES) definida por la OIEA (Organismo Internacional de energía Atómica, creado en 1957), permite una comunicación precisa en caso de accidentes nucleares y facilita el conocimiento a los medios de comunicación y la población de su importancia en materia de seguridad. Está catalogada según 7 niveles de gravedad.

Hasta el nivel 4, se considera INCIDENTE. Desde los niveles 4 al 7, se considera ACCIDENTE NUCLEAR. Tanto los accidentes de Chernóbil como el de Fukushima pertenecen al nivel más alto, el 7.

El Nivel 7 INES, definido como Accidente grave.

En este nivel hay un gran IMPACTO EN PERSONAS Y EL MEDIO AMBIENTE. Se produce una gran liberación de material radioactivo,que pone en riesgo la salud en personas y en elmedio ambiente y requiera la aplicación de medidas de contraposición.

Dos ejemplos de este nivel han sido los accidentes de Chernóbil (Unión Soviética), y el mas reciente de Fukushima (Japón).

CHERNOBYL:

El accidente de la central nuclear de Chernóbil ocurrió el 26 de abril de 1986, durante una prueba en la que se simulaba un corte de suministro eléctrico, un aumento súbito de potencia en el reactor 4 de esta central nuclear, produjo el sobrecalentamiento del núcleo del reactor nuclear, lo que terminó provocando la explosión del hidrógeno acumulado en su interior. Causó directamente la muerte de 31 personas y forzó al gobierno de la Unión Soviética a la evacuación de 116 000 personas provocando una alarma internacional al detectarse radiactividad en al menos, 13 países de Europa central y oriental

Fig. 1: Chernóbil tras el accidente Fig.2 : Sarcófagos de protección radioactiva

En agosto de 1986, en un informe enviado a la Agencia Internacional de Energía Atómica, se explicaban las causas del accidente en la planta de Chernób

il. Este reveló que el equipo que operaba en la central el sábado 26 de Abril de 1986 se propuso realizar una prueba con la intención de aumentar la seguridad del reactor. Para ello deberían averiguar durante cuánto tiempo continuaría generando energía eléctrica la turbina de vapor después de la pérdida de suministro de energía eléctrica principal del reactor.

Las bombas refrigerantes de e

mergencia, en caso de avería, requerían de un mínimo de potencia para ponerse en marcha (hasta que se arrancaran los generadores diesel) y los técnicos de la planta desconocían si, una vez cortada la afluencia de vapor, la inercia de la turbina podía mantener las bombas funcionando.

Radiación: En la figura 3 , se muestra el área de distribución de la radiación y la intensidad de la misma.

FUKUSHIMA:

El accidente nuclear de Fukushima Daiichi o Fukushima , ocurrido en la Central Nuclear de esta ciudad japonesa el 11 de Marzo de 2011, comprende una serie de incidentes, tales como las explosiones en los edificios que albergan los reactores nucleares, fallos en los sistemas de refrigeración y liberación de radiación al exterior, registrados como consecuencia de los desperfectos ocasionados por el terremoto de Japón oriental.

Figura 4. Fotografía del incendio de uno de los reactores en Fukushima

Los primeros fallos técnicos se registraron el mismo día en que se produjo el sismo, viernes 11 de marzo, con la parada de los sistemas de refrigeración de dos reactores y de cuatro generadores de emergencia. A consecuencia de estos incidentes surgieron evidencias de una fusión del núcleo parcial en los reactores 1, 2 y 3, explosiones de hidrógeno que destruyeron el revestimiento superior de los edificios que albergaban los reactores 1,3 y 4 y una explosión que dañó el contenedor en el interior del reactor 2. También se sucedieron múltiples incendios en el reactor 4. Además, las barras de combustible nuclear gastado almacenadas en las piscinas de combustible gastado de las unidades 1-4 comenzaron a sobrecalentarse cuando los niveles de dichas piscinas bajaron. El reactor 3 empleaba un combustible especialmente peligroso denominado "MOX", formado por una mezcla de URANIO más PLUTONIO.

Figura 5: Expansión de la radiación en el accidente de Japón

ACCIDENTES NUCLEARES CHERNOBYL Y FUKUSHIMA

ACCIDENTE NUCLEAR FUKUSHIMA

El accidente nuclear de Fukushima ocurrió el 11 de marzo de 2011, en la central Nuclear de Fukushima. El accidente se trata de explosiones en los reactores nucleares, fallos en los sistemas de refrigeración y liberación de la radiación al exterior.

Los primeros fallos fueron la parada de refrigeración de dos reactores y de cuatro generadores de emergencia, esto conllevó a una serie de explosiones de hidrogeno en los edificios de los reactores 1,3 y 4.

Las autoridades evacuaron un radio de 20 km por miedo a la filtración de la radioactividad. Este accidente tubo el mismo grado de gravedad que el accidente de Chernobyl en 1986.

Las consecuencias fueron un alto grado de radiación, daños a las personas, tuvieron que tirar vertidos tóxicos al mar, la protección excesiva de la población, las consecuencias políticas y las consecuencias económicas.

ACCIDENTE NUCLEAR CHERNOBYL

Este accidente ocurrió en Ucrania, el 26 de Abril del 1986, el accidente nuclear más grave, y el desastre medioambiental más grande de la historia.

Todo empezó el 26 de Abril, intentaron hacer un experimento para mejorar la seguridad del reactor nuclear. Para ello deberían averiguar durante cuánto tiempo continuaría generando energía eléctrica la turbina de vapor después de la pérdida de suministro de energía eléctrica principal del reactor. Las bombas refrigerantes de emergencia, en caso de avería, requerían de un mínimo de potencia para ponerse en marcha y los técnicos de la planta desconocían si, una vez cortada la afluencia de vapor, la inercia de la turbina podía mantener las bombas funcionando.

Los operadores insertaron las barras de control para disminuir la potencia del reactor y esta decayó hasta los 30 megativos. A 30 megavatios de potencia comienza el envenenamiento por xenón y para evitarlo aumentaron la potencia del reactor subiendo las barras de control, pero con el reactor a punto de apagarse, los operadores retiraron manualmente demasiadas barras de control. De las 170 barras de acero al boro que tenía el núcleo, las reglas de seguridad exigían que hubiera siempre un mínimo de 30 barras abajo y en esta ocasión dejaron solamente 8. Con los sistemas de emergencia desconectados, el reactor experimentó una subida de potencia muy rápida que los operadores no detectaron a tiempo.

Cuando quisieron bajar las barras de control, no respondieron y s eprodujo un agran explosión.

FUKUSHIMA vs CHERNOBYL

Clara Benlloch 3B

FUKUSHIMA vs CHERNOBYL

L’accident de la central nuclear de Chernobyl va ocórrer el 26 d’abril de 1986 i l’accident de Fukushima Daiichi va esser el 11 de març de 2011. 

En ambdós accidents s’ha arribat al nivell més alt en quant al grau de perillositat, el nivell set. En el cas de Fukushima, aquesta catalogació es deguda a l’alliberament permanent de radiació més que per un deteriorament sobtat. En el cas de Chernobyl fou emesa deu vegades aquell nivell de radiació. Encara així, els experts diuen que els dos accidentes son molt diferents per les raons que cite a continuació.

La causa dels accidents va ser diferent. En Chernobyl, l’accident va passar per un augment de potència durant una prova dels sistemes que va causar el trencament d’un reactor i va conduir a una sèrie d’explosions. Va haver un intens foc durant deu dies. En Fukushima, l’origen de l’accident fou un terratrèmol de magnitud 9.0 i un posterior tsunami que va danyar els sistemes de la planta d’energia, va fer fallar els sistemes de refrigeració i seguidament van haver una sèrie d’explosions de gas.  En Chernobyl estigueren afectats  en l’incident tres dels seus sis reactors i en Fukushima només un dels quatre que n’hi havia.

El tipus de reactor en ambdós centrals era diferent. En Fukushima es tractava de reactors d’aigua en ebullició i les seues estructures de contenció no es trencaren. Pel que respecta als reactors de Chernobyl, també contenien “graphite”, el qual és altament combustible i a més, els reactors no tenien estructures de contenció i aleshores cap cosa va parar la trajectòria dels materials radioactius en l’aire.

En quant a la radiació emesa, en Fukushima es van emetre 370,000 terabecquerels i en Chernobyl 5.2 milions d’aquesta mesura de radiació.

Respecte a l’àrea afectada, en Fukushima, els nivells de radiació superaren els límits permesos en una extensió de a 60 km al nord-est de la planta i 40 km a sud i sud-oest. En Chernobyl l’àrea contaminada va arribar a 500 km des de la planta però encara més lluny hi hagueren plantes i animals que van ser afectats. Encara que la zona afectada va ser molt diferent, la zona evacuada va ser molt semblant: en Fukushima la zona d’evacuació va ser de 20 km, voluntàriament fins a 30 km i en Chernobyl va ser de 30 km. En Fukushima van ser evacuats desenes de milers de persones i en Chernobyl es van evacuar 115,000 persones de les àrees del voltant en 1986 i es traslladaren altres 220,000 després de 1986.

En quant al número de morts per la radiació, no ha hagut cap en Fukushima però en Chernobyl hi ha confirmació oficial de 64 morts a partir de 2008 però  encara hui hi ha disputes sobre quantes persones van morir.   

Si parlem del danys per a la salut en el llarg termini, en el cas de Fukushima encara no es coneixen però es pensa que el risc per a la salut de les persones serà baix. Per la seua banda, entre els residents de Belarus, la Federació Russa i Ucraïna han hagut fins a l’any 2005 més de 6,000 casos de càncer en xiquets i adolescents que estigueren exposats en el moment de l’accident  i encara s’esperen més casos durant les pròximes dècades.

Per últim, la situació actual és la següent: en Fukushima els ingeniers han portat a la planta a una condició de parada freda, qüestió clau per sotmetre-la a un control. Costarà dècades el seu complet desmantellament. En Chernobyl, el reactor és ara tancat en una closca de formigó. Una nova estructura de contenció es vol completar per l’any 2014. 

Bibliografia: BBC News (Nuclear and Industrial Safety Agency, Japanese Authorities)

Accidentes nucleares

El accidente de Fukushima

Los primeros fallos técnicos salieron a la luz el mismo día en que se produjo el sismo, viernes 11 de marzo, con la parada de los sistemas de refrigeración de dos reactores y de cuatro generadores de emergencia. A consecuencia de estos incidentes surgieron una serie de fusiones de núcleos parciales en los reactores 1, 2 y 3, explosiones de hidrógeno que destruyeron el revestimiento superior de los edificios que contenían los reactores 1,3 y 4 y una explosión que dañó el tanque de contención en el interior del reactor 2. También, tras esto, surgieron múltiples incendios en el reactor 4. Además, las barras de combustible nuclear gastado  que estaban en las piscinas de combustible gastado de las unidades 1-4 comenzaron a sobrecalentarse cuando los niveles de las piscinas bajaron. El reactor 3 empleaba un combustible muy peligroso denominado que estaba formado por uranio y plutonio. Las autoridades evacuaron un radio de 20Km alrededor de la central para prevenir los daños en las personas que vivían medianamente cerca de ese lugar.

El día 11 de abril se declaró que el accidente era mucho más grave de lo que se suponía al principio y mucha gente recordó el accidente de Chernobyl de 1986 ya que el de Fukushima tenía algunos rasgos en común con el del 1986. Al fin decidieron adoptar medidas mucho más drásticas y declararon que la población estaba en un accidente grave nuclear y empezaron a evacuar a más personas para que no enfermaran, a mover a ejércitos, aviones y a tomar decisiones importantes para tratar de parar de alguna manera aquel mortal accidente que había matado a varias personas ya.

El accidente de Chernóbyl

En Ucrania, a unos 100 kilómetros al norte de Kiev el 26 de abril de 1986 a la 1:23 hs. de (Moscú) el rector numero 4 de la central nuclear de Chernobyl sufre un enorme accidente nuclear, por el momento el más grave conocido en la historia. 

Tan solo tras noventa minutos después de haberse reducido la potendia de generación para iniciar un test en el circuito refrigerador del reactor 4, la riesgosa desactivación del sistema de seguridad que requería el test y la ineficaz actuación de los operadores ante la emergencia desatan la catástrofe.

 A solo 2 minutos de haberse iniciado una generación de vapor en el núcleo del reactor este empieza a descontrolarse, superando en 100 veces los máximos admitidos; estallan por sobrepresión los conductos de alimentación y la coraza protectora de grafito del núcleo, produciéndose un pavoroso incendio, y la expulsión al exterior de 8 toneladas de combustible radiactivo mortífero. 

La catástrofe afecta a ciudades, regiones y países: Bielorusia, partes de Rusia y Ucrania y algunas regiones de Polonia, República Checa y Alemania. Tratan de parar los incendios las brigadas especializadas para neutralizar el núcleo del reactor tirando desde aviones arena y varios químicos. Muchos de los trabajadores mueren. Durante los próximos meses muchas personas tratan de sellas cada una de las grietas por las que la energía nuclear ha salido.

Trabajo de Celia Peris

FUKUSHIMA Y CHERNÓBIL

Los accidentes de Fukushima y Chernóbil, son dos catástrofes nucleares muy importantes en la historia, ambas tienen muchos puntos en común, pero también tienen muchos puntos de diferencia. Principalmente Chernobyl fue un accidente que ocurrió en un simulacro de falta de electricidad en la central mientras que Fukushima fue provocado por culpa de un Sismo/Tsunami. A continuación, profundizaré en los dos accidentes, y con mas detalles, diferenciaré matices importantes.

FUKUSHIMA

Es la capital de la prefectura de Fukushima, se encuentra a unos 250 km al norte de Tokio y a 80 km al sur de Sendai. Posee varios puertos en el océano Pacífico, y una población de 290.866 habitantes (en 2003). Pero también tiene la famosa central nuclear de Fukushima.

El miércoles, 11 de marzo 2011,

por desgracia, esta prefectura sufrió daños a causa del Tsunami, provocado por un terremoto, y a parte de sufrir daños naturales, el sismo tuvo graves consecuencias para la central, los sistemas de refrigeración de dos reactores se pararon y también los de 4 generadores de emergencia, a causa de estos acontecimientos se provocaron fusiones de núcleo parciales en los reactores 1, 2 y 3. Ademas esto provoco las explosiones de hidrógeno en los reactores 1,3 y 4, y también una de las explosiones dañó el tanque de contención del reactor 2. Las barras de combustible almacenadas en las piscinas de combustible gastado de las unidades 1/4 comenzaron a sobrecalentarse cuando el nivel de las piscinas bajo a causa de las fugas, provocadas por las explosiones.

A causa de la gravedad de las fugas, tanto del material radiactivo denominado MOX (mezcla de uranio más plutonio) la Agencia de Seguridad Nuclear e Industrial (cuyas siglas en inglés son NISA) elevo la gravedad del accidente a grado 7 para los 3 primeros reactores, el máximo de la escala, alcanzando el mismo nivel de gravedad que el accidente de Chernobyl.

(No estoy de acuerdo en eso ultimo, puesto que desde mi punto de vista, si en Chernobyl, llega a existir una escala más grande, seguirá siendo el número más alto mientras que Fukushima se habría quedado con su 7)

CHERNÓBIL

El accidente nuclear de Chernóbil fue sucedido en la central nuclear de Chernóbil (Ucrania) el 26 de abril de 1986. Es el accidente nuclear más grave según la Escala Internacional de Accidentes Nucleares y también de los medioambientales.

Durante simulacro de corte eléctrico, el gran aumento de potencia en el 4º reactor produjo sobrecalentamiento, lo que provocó la explosión del hidrógeno del interior del reactor liberando materiales radiactivos y tóxicos 500 veces mayor que el liberado en la bomba atómica de Hiroshima en 1945.

116.000 personas fueron evacuadas provocando una alarma alrededor del mundo y 13 países fueron contaminados por la radiación

CARLOS ROMERO MONRABAL

Version:1.0 StartHTML:0000000168 EndHTML:000000541StartFragment:0000000465EndFragment:0000005724

Energia nuclear

Jo pense que hi ha grans problemes amb la utilització de l'energia nuclear i crec que fins a que no es trobe una solució real a aquests problemes l'energia nuclear no es deuria utilitzar. El major problema és la gran probabilitat de que un accident nuclear passe, com ja ho ha fet a Txernòbil i a Fukushima.

L'accident de Txernòbil va ocórrer l'any 1986 a causa d'una negligència humana. L'equip que operava al reactor volgué fer una prova de seguretat per a saber si davant d'una tallada de subministrament de vapor la turbina podria continuar fent funcionar les bombes de refrigeració. Per a desconnectar el subministrament de vapor van haver de baixar la potència del reactor. Quan la potència del reactor és molt baixa es crea molt de xenó que una vegada acabat tot podria fer que la central nuclear no funcionés durant un temps; per a que això no passes llevaren moltes barres de seguretat que feren apujar la potència del nucli. Però l'augmentaren massa i això feu que es fongueren les barres de combustible generant hidrogen. Quan aquest hidrogen explotà, com que no tenia una paret protectora el nucli del reactor quedà a l'aire lliure i alliberà moltíssims residus radioactius a l'atmosfera. Això, sumat a la tardana reacció va fer que milions de persones sofriren els efectes de la radiació i que a 36 km a la redona de Txernòbil no puga viure ningú.

L'accident de Fukushima va passar l'any 2011 per culpa d'un terratrèmol i el posterior tsunami. En realitat el que més va afectar a la central fou el tsunami que va fer que els generadors elèctrics d'emergència deixaren de funcionar, cosa que va fer que el reactor no es poguera refrigerar sobreescalfant-lo. Això va produir explosions d'hidrogen i fuites de vapor radioactiu però com que tenia una paret protectora (no com Txernòbil) els danys no han sigut tan greus. Així i tot la zona d'exclusió és de 20km i encara que les autoritats japoneses no ho volen reconèixer hi ha punts fora de la zona d'exclusió amb tasses de radiació majors que dins de la pròpia zona d'exclusió, son els hotspots, creats al ser disseminada la radiació pel vent i la neu.

L'energia nuclear és actualment, una de les fonts d'energia més utilitzades a tot el món, després del petroli. Encara que és una font d'energia perillosa com s'ha pogut comprovar en Txernòbil i en Fukushima es continua utilitzant per què és barata. Tampoc es té en compte la gran quantitat de residus radioactius que produeix i que són difícils d'emmagatzemar sense que s'escape radiació. Crec que en comptes de l'energia nuclear es podrien utilitzar energies alternatives com ara l'energia solar o l'eòlica que no tenen ningun perill i no produeixen residus.