centrals nuclears

Maria Navarro Pindado 3ESOC

Central nuclear Fukushima

L'accident nuclear de Fukushima, ocorregut el 11 de març de 2011, comprèn una sèrie d'incidents, errors en els sistemes de refrigeració i alliberament de radiació a l'exterior, ocasionats gracies als terratrèmols de Japó oriental.

Els primers fallades tècniques es van registrar el mateix dia en què es va produir el tèrratremol, divendres 11 de març, amb la parada dels sistemes de refrigeració de dos reactors i de quatre generadors d'emergència. A conseqüència d'aquests incidents van sorgir evidències d'una fusió del nucli parcial en els reactors 1, 2 i 3, explosions d'hidrogen que van destruir el revestiment superior dels edificis que albergaven els reactors 1,3 i 4 i una explosió que va danyar el tanc de contenció a l'interior del reactor 2.

També es van succeir múltiples incendis en el reactor 4. A més, les barres de combustible nuclear gastat emmagatzemades a les piscines de combustible gastat de les unitats 1-4 van començar a sobreescalfar quan els nivells d'aquestes piscines van baixar. El reactor 3 emprava un combustible especialment perillós denominat "MOX", format per una barreja d'urani més plutonio.

El dia diumenge 27 de març es va detectar en l'aigua de l'interior de les instal · lacions un nivell de radiació cent mil vegades per sobre del normal. Aquests nivells de radiació dificultaven les tasques dels operaris.

El dia dimecres 27 d'abril es va detectar a Espanya, i en altres països d'Europa segons el Consell de Seguretat Nuclear, un augment de iode i cesi en l'aire, provinent de l'accident de Fukushima. El Consell de Seguretat Nuclear va afirmar que no existia perill per a la salut.

El govern japonès va reconèixer que la central nuclear no podrà tornar a ser operativa i que es desmantellarà una vegada que s'hagi controlat el accidente.

El dia dijous 17 de març la xifra total de persones afectades directament per l'incident a la central era de 23 persones ferides i més de vint afectades per la contaminació radiactiva. Dues persones que estaven desaparegudes des del dia del terratrèmol van ser trobades mortes l'1 d'abril, encara que la seva mort possiblement es va produir per ferides produïdes pel sisme submarí, i no per la radiació

Central nuclear Chernobil

La Central elèctrica nuclear va ser una planta d'energia atòmica a la ciutat de Prípiat (Pripyat), Ucraïna, 18 km nord-oest de la ciutat de Txernòbil, de 16 quilòmetres de la frontera entre Ucraïna i de Bielorússia, 110 km al nord de Kíev.

Va ser el lloc del desastre de Txernòbil el 1986, però a causa de l'alta demanda d'energia va continuar funcionant fins desembre de 2000.

A principis de la dècada de 1970 un dels principals objectius del comunisme soviètic consistia en augmentar l'ús de l'energia nuclear. El 1970 es va iniciar la construcció de la central i va ser un dels projectes més prestigiosos de l'època. La central posseïa 4 dels 13 reactors, construïts a nivell mundial i era la central nuclear més potent del món. Per això mateix, a Prípiat també se la coneixia a l'URSS com "La ciutat del futur".

Accidents

El 9 de setembre de 1982, es va produir una fusió parcial de la base en el reactor N º 1 de la planta. Pero, el grau de l'accident no va ser fet públic fins anys més tard. El reactor va ser reparat i posat novament en servei al cap d'uns mesos.

El 26 d'abril de 1986, es va produir el desastre al reactor N º 4. Conseqüentment, el reactor N º 4 va ser destruït totalment i va ser aïllat amb un sarcòfag de formigó armat per prevenir la fuita addicional de la radiació. La població d'àrees pròximes va ser evacuada. Les grans àrees dins d'Europa es van contaminar amb la radiació i diverses classes de càncer han sofert un important increment en els països d'Ucraïna i de Bielorússia, que van rebre la quantitat més gran de la contaminació radioactiva.