INFRMACIÓ
SOBRE L’ACCIDENT DE CHERNOBIL.
L'accident
de la central nuclear deTxernòbil fou un accident nuclear,
considerat el més greu de la història, ocorregut Ucraïna el dissabte 26
d'abril de 1986.
És el primer accident nuclear que classificat amb un set (nivell més
alt) a l'escala internacional d'accidents nuclears,
només assolit per aquest i, en l'Accident nuclear de Fukusima
de
2011.
Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor
número
4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen
acumulat
dins del nucli pel sobre escalfament, durant una prova en la qual se
simulava un tall de subministrament elèctric.
Hi
va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000
"liquidadors"
es van dedicar a "liquidar" la catàstrofe, acabant malalts
o morts la majoria d'ells.
Més
de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n'hi ha
algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al
seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva.
Hom estima que l'esperança
devida a
Ucraïna, que era de setanta-nou anys als darrers anys de la Unió
Soviètica, quan va ocórrer l'accident, seria de cinquanta-cinc anys
en 2020 a causa dels seus efectes.
A
causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es
dispersà un plomall de pluja
radioactiva a
diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu, el 60%
de la qual sobre Bielorrúsia.
El 40% el total del territori europeu es va contaminar amb el
combustible que es va dispersar a l'atmosfera. Grans àrees
d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia en
resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i
reassentament d'unes 300.000 persones que vivien a menys de trenta
quilòmetres de la central.
Actualment
la zona està pràcticament despoblada i coberta per una gruixuda
capa de pols amb un alt contingut en americi i altres nucleids
altament radioactius. Un grup de tècnics i enginyers hi treballen
encara, malgrat els greus efectes que saben que infligeixen a la seva
salut, per a controlar la zona i intentar preservar els europeus de
noves onades de contaminació, fuites i nous accidents. Immediatament
després de l'accident el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de formigó,
vint-i-cinc anys després es va començar a construir un segon
confinament, d'acer,
per sobre d'aquest. La zona restarà altament contaminada i
considerada inhabitable durant quaranta-mil anys.
INFORMACIÓ
SOBRE L'ACCIDENT DE FUKUSHIMA.
L'accident
nuclear de Fukushima I fa referència als esdeveniments que van tenir
lloc a la Central
nuclear de Fukushima com
a conseqüència del tterratrèmol i
posterior
sunami l'11
de març de
2011.
Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del
terratrèmol,
mentre que els tres restants es trobaven ja saturats per manteniment.
El
sunami(de
14 metres d'alçada) va inundar les sis unitats, situades a la vora
del mar, malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència,
impedint el funcionament del sistemes de refrigeració.
Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i
emissions de radioactivitat.
Es considera que els successos del les unitats 1, 2 i 3 corresponen a
accidents de nivell 5 , segons a l'esacala inernacional d'accidents nuclears,
situant-se al mateix nivell que l'accident de Harrisburg de 1979.
Com
a conseqüència del accidents en les unitats 1, 2 i 3 un total de 10
treballadors van ser hospitalitzats, un d'ells per haver rebut una
dosi superior als 100mSv, i dos treballadors més de TEPCO es troben
desapareguts sense que se n'hagi confirmat la seva presència a la
planta el dia del terratrèmol. La majoria dels vuit-cents
treballadors de la central van ésser evacuats per prevenir el risc
d'irradiació i contaminació
radioactiva,
mantenint-se en l'emplaçament un grup d'uns cinquanta
per
tractar de minimitzar els efectes de l'accident i tornar a posar la
planta sota control. A aquests s'hi van afegir posteriorment efectius
dels bombers i de les forces d'autodefensa japoneses, entre d'altres.
El 14
de març ja
s'havia detectat radioactivitat a 160 km de distància de les
centrals.
LA
MEUA OPINIÓ.
Mirant
tota aquesta informació, veus que aquestos accidents han canviat la forma
de l'energia nuclear. Hi hagueren moltes destroces, aunque siga
difícil, allò debia haber estat molt més controlat pels
treballadors interns. Entenc que les persones que es quedaren vivint
en aquests països després de l'accident, no tenien recursos per a
anarsen a altre lloc, però van estar exposats a molt de perill
mortal per les fugues. He mirat algunes imatges de les reaccions
sobre les persones de l'accident, i cuasi totes les persones properes
a l'accident, tenen deformacins al cos. Les dones emarazades, moltes
van perdre els seus fills, i altres els van tindre amb cames, braços,
etc. desigualats.
